Moltes cases de llauradors rics de la Vall de Segó acostumaven a tindre a més dels magatzems, trulls o almàsseres, un ampli pati que, en ocasions, s’estenia abraçant un hort murat. En aquest cas l’edifici originari disposava de l’esmentat hort, al qual es sumaria més endavant el corresponent a la casa veïna, amb el què també s’aconseguí una entrada independent per a vehicles, avui reconvertida en sala polivalent per a desenvolupar diverses activitats culturals. L’hort fou transformat en jardí de manera progressiva partint de la plantació d’alguns arbres als extrems, fa més de cent anys. D’aleshores ençà i especialment com a obra de Lluís Guarner, últim propietari de la Casa, el jardí ha anat guanyant terreny a l’hort, estenent-se a partir de la Casa, junt a la qual es troben els exemplars més antics, vers les terrasses inferiors.
El traçat del jardí obeeix al típic d’una casa valenciana en què es diferencien clarament tres espais, els quals es corresponent amb els gustos i atraccions que tenia el romàntic i sensible escriptor, que anava creant aquest particular tresor paisatgístic, mantenint-lo com refugi d’intimitat i utilitzant-lo com a residència vacacional i de repòs. Al llarg dels tres espais, en què es divideix el jardí, es troben atractius racons i bancalets que ajuden a delectar-se i assaborir millor el jardí.
Al segon espai, conforme ens allunyem de la casa, s’observa com el jardí de retall disminueix i, a més, es troba entremesclat amb arbres i fruiters tropicals, com ara magnòlies, xicrandes, xirimoiers, caquis, tarongers, llimeres, murtrers, etc. Aquesta àrea del jardí combina l’espiritualitat i la intimitat del jardí italià amb l’inusual i exuberant jardí exòtic. Volem destacar un magnoli de 18 metres d’alt i una edat estimada de 150 anys. Aquest produeix un brillant efecte tant per la forma de la seua capçada globossa, com pel romanticisme de les seues flors, que s’oculten entre el fullam com volent amagar tanta bellesa.
Al tercer espai hi havia l’horta que servia a l’ús de la Casa, actualment dedicada a la producció de cítrics. Els camins que divideixen aquest nivell estan flanquejats per nesprers, xirimoiers, alvocats, palmeres, datileres, caquis de Virgínia, caquis fruiters, llorers, baladres, xiprers, tarongers, així com alguns arbusts de flor. Partint en dos la plantació de tarongers hi ha un mur d’obra recobert d’una magnífica bign’onia groga d’esplèndida floració. D’aquesta zona cal destacar un grup de lledoners de 25 metres d’alçària, que proporcionen una ombra ampla, fresca i agradable. També cal destacar la noblesa dels llorers que assoleixen els 16 metres d’alçària.
Finalment, destacar que en l’any 1994, es va procedir a l’abatiment d’una araucària excelsa centenària, que fou seccionada pel raig en una tempesta. Els vestigis de l’arbre de 30 metres d’alçària es conserven a la vista en la que potser siga la part més romàntica del jardí.